Etiquetes
Immers en la meravella del paisatge
De verdes frondes, avançà
Cercant quelcom, esperava un miratge
Que els luxes de la vida no em donà
Fugint de fal·làcies i de l’enveja
D’un món indiferent m’allunyà
A redós d’un bosc, on rumoreja
L’aigua d’un rierol, en somnià
Brillaven els estels i una boirina
Plena de misteris tot ho embolcallà
Sentí els arpegis d’una musica divina
Una bella forma es materialitzà
Mira en el bosc, les fulles caigudes
Que un furiós vent giravolta dels arbres enllà
Com els temors i angoixes són coses vençudes
Què l’oblit esborra per no recordar
Sa dolça faç una aura il·lumina
La bella aparició a l’Hades baixà
Erta queda la terra, l’envolta la boirina
Davall d’un blanc mantell el bosc dormirà
D’aquella llarga letargia, un dia despertà
En el cel gris nia l’esperança
Ja no hi ha més recança
En el cor que batega l’alegria tornarà
Albirà la renaixença d’una eterna primavera
Els arbres sense fulles sabia nova tindran
És Demèter l’eterna missatgera
Mare natura, amatent, ses braços ens consolaran
