És la matinada d’un dia qualsevol
Ajagut a la gespa contemplo la natura
Tinc els ulls plens de llum de tant mirar el sol
Tot és placidesa, en sento tendresa
El verde de les fulles és nimbat de sol
Veig córrer els núvols… És tant l’encís
Que cloc les parpelles mig adormit
D’un eixam d’abelles escolto el brunzit
M’acarona les galtes un lleu oratjol
El vent em bressola, els cabells em mou
Dolces simfonies en sento arreu
D’ocells que canten volant cap al cel
És com un preludi d’allò que és etern
La dolça harmonia i l’horitzó immens
Immers en els meus somnis… I estic ben despert
Per un instant quasi arribo a tocar el cel
Els dies feliços són fugissers
El que priva en la vida és sentir-se incomprès
En les hores baixes, no ens desanimem
I assolirem el nirvana, sols sigui un moment
