Entre erms i terres devastades
Hi ha un verd pujol on l’herba és tendra
Creixen pins ufanosos
En aquelles terres abandonades
L’ombra fresca convida a la reflexió
Aquell indret català fou escenari
Dels jocs innocents de molts infants
Soterrades entre bardisses
Quedaren desferres d’una cruenta guerra
D’una lluita folla entre germans
Els pins d’avui, d’orgulloses frondes,
Eren petits esqueixos que maldaven
Estenent ses arrels
Entre ferralla i pedres calcinades
Les llàgrimes l’abonaren
I es tornà fèrtil la terra
Promesa ferma de futur és avui
Creixen els arbres tocant el cel
Com estendards de glòria
I no queda sinó en la memòria
Un desig d’avançar units en germanor
El pujol del futur
01 dijous set 2011
Posted in Introspectiva, Patriòtica