Un jorn n’era arribat
Quan lo sol eixia
Rasgant la foscor de la nit,
E en ma frisança havia
La impacient ànsia del delit.
Oh dolça claredat!
Mon cor enamorat
Vos cerca bella dama
E sent un gran enyor;
Tothora pens en vós,
Tenir-vos ja voldria.
A dalt lo cel les aus
Alegren ab ses cants
Lo jorn que avui comença
I per sempre ens volen dir
Que ens estimem així,
Que és de l’amor l’essència.
Aimada del cos donós
Per sempre estaré ab vós
E serà per mi gran festa
Quan vostra bella faç
Em miri e l’esguard
Faci d’amor l’ofrena.
Prendat en quedí jo
De sa figura formosa
E així per sempre en sóc pres
E lliat del seu somriure,
Mon cor ja no n’és lliure
Puis vostre sui e serai tant com visca.
Enhorabona, per aquesta pàg. web, així com per aquests escrits.
Montse, J.Antoni, Ainoa i Marc.
M’agrada’t molt la poesia del Jorn de Noces.
La vas crear pel casament dels meus pares ??
Ainoa.
hole guapos m’alegro que sapigueu lleigir aquest poema tan dificil en saps molt ainoa
un besito molt gros per tots
Hola Maria, sóc l’Ainoa. M’agrada’t molt el poema fet per a mi.
A veure si en penses un pel Marc…
Adeu.
Para mi gustara mucho leer este poema en el idioma espańol tambien.
Maria, escribalo en espańol, por favor.
Atentamente!
Hola,
Muchas gracias por las traduciones de su werso.Saludos . Stanig