Sóc filla de l’Albagés, un petit poble de la comarca de les Garrigues, i actualment visc a Albesa (la Noguera). Des de ben petita vaig tenir la dèria d’escriure; malauradament no conservo cap d’aquells escrits perquè, un cop plasmades les meves idees en el paper, hi perdia l’interès (llevat d’una poesia que em va quedar gravada en la memòria).
La meva infantesa fou molt feliç: vaig tenir la sort de gaudir d’una gran llibertat, fins al punt que em passava (exceptuant les hores d’escola) tot el dia al carrer. M’encantava caminar fins als camps dels meus pares, sentir el sol i l’aire a la cara i observar les meves petjades en la pols del camí. M’agradava romandre a l’obra d’una frondosa parra mentre em delitava amb els seus saborosos fruits, sentir el brunzit dels insectes en el petit llac… En les interminables nits d’estiu, el pare m’ensenyava a conèixer els estels.
Els meus mestres foren la natura i els llibres, i encara avui sóc una lectora incansable. Conservo l’amor als animals i al meu entorn, i el neguit d’aprendre cada dia coses noves i restar oberta a noves amistats.
